Una expedició arqueològica, liderada per Jordi Rosell, un destacat investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat Rovira i Virgili, ha revelat fascinants descobriments a les profunditats de les coves del Toll de Moià.
Després de vint dies d’intenses excavacions que van culminar aquest dissabte, s’han posat de manifest evidències que reforcen la teoria que els neandertals incloïen ossos a la seva dieta de manera regular.
Les investigacions arqueològiques van ser posades en pausa durant un any a causa de la pandèmia de la covid. Aquest juliol, un experimentat equip d’arqueòlegs ha reprès la seva feina a Moià, centràndose especialment en la cova de les Teixoneres i, sobretot, en la del Toll. A la primera, s’han enfocat en les restes de campaments neandertals amb una antiguitat compresa entre els 52.000 i 54.000 anys, així com en els nivells inferiors que revelen camps neandertals que daten d’uns impressionants 200.000 anys enrere.
No obstant això, les troballes més notables han sorgit de la cova del Toll, on els arqueòlegs han descobert una rica col·lecció d’ossos amb marques de tall i eines presumptament creades per neandertals fa aproximadament 50.000 anys.
Aquesta troballa ofereix una forta indicació que els neandertals consideraven els plantígrads com a part integral de les seves fonts alimentàries. Segons Jordi Rosell, cap de l’expedició, aquest descobriment planteja la possibilitat que els ossos fossin obtinguts durant l’hibernació o a través de la caça activa per part dels neandertals, tot i que aquest aspecte encara està subjecte a investigació.
Un element particularment excepcional d’aquestes troballes és la presència d’eines tallants, les quals podrien haver estat utilitzades en la caça dels plantígrads. Rosell ha comentat amb humor: “Ningú no deixa les eines al supermercat”, il·lustrant així la sorprenent naturalesa d’aquest hallazgo. A més de les marques de tall als ossos, els investigadors també han identificat ganivets que probablement eren emprats en aquest procés.
Segons Rosell, fa 50.000 anys, els ossos de les cavernes jugaven un paper central en l’ecosistema del Moianès. La riquesa de restes de plantígrads trobada a la cova del Toll corrobora aquesta afirmació, amb una col·lecció que potser esdevé una de les més rellevants a la península Ibèrica. És notable destacar que totes les restes examinades fins ara pertanyen a femelles, fet que suggereix que possiblement compartissin els hiverns juntes.
Amb l’acabament de les excavacions, l’equip d’arqueòlegs, que ha treballat incansablement a les coves del Moianès en les últimes setmanes, enceta ara una etapa de rigoroses anàlisis i debats amb els seus col·legues. Aquestes conclusions seran posteriorment presentades en congressos, on es detallaran les hipòtesis formulades i els mètodes utilitzats per validar-les.
Aquesta no serà la fi de la tasca, ja que l’estiu vinent, l’expedició tornarà a aquesta zona, ja que “les coves del Toll continuen sent un dels jaciments més significatius de Catalunya i encara amaguen molts secrets per desvetllar”, tal com ha subratllat Rosell per recalcar la seva innegable importància.
